Asclepiade

Asclepiade
 
 
ὑετὸς ἦν καὶ νύξ, καὶ τὸ τρίτον ἄλγος ἔρωτι,
οἶνος: καὶ Βορέης ψυχρός, ἐγὼ δὲ μόνος.
ἀλλ᾽ ὁ καλὸς Μόσχος πλέον ἴσχυεν.
αἰ σὺ γὰρ οὕτως
ἤλυες, οὐδὲ θύρην πρὸς μίαν ἡσύχασας.
 
τῇδε τοσαῦτ᾽ ἐβόησα βεβρεγμένος:
ἄχρι τίνος, Ζεῦ;
Ζεῦ φίλε, σίγησον καὐτὸς ἐρᾶν ἔμαθες.
 
 
 
 
C’era la poggia, era notte e, terza pena d’amore,
il vino: Borea soffiava gelido e io da solo.
Ma il bel Mosco prevaleva in tutto.
 
– Oh tu possa vagare così
senza meta e non trovare a una porta la pace.
 
Di rimando urlai fradicio:
 
– Fin quando Zeus?
Taci, caro Zeus, anche tu sai cos’è l’amore.
 
 
Traduzione di Francesco Gulic