ὑετὸς ἦν καὶ νύξ, καὶ τὸ τρίτον ἄλγος ἔρωτι,
οἶνος: καὶ Βορέης ψυχρός, ἐγὼ δὲ μόνος.
ἀλλ᾽ ὁ καλὸς Μόσχος πλέον ἴσχυεν.
αἰ σὺ γὰρ οὕτως
ἤλυες, οὐδὲ θύρην πρὸς μίαν ἡσύχασας.
τῇδε τοσαῦτ᾽ ἐβόησα βεβρεγμένος:
ἄχρι τίνος, Ζεῦ;
Ζεῦ φίλε, σίγησον καὐτὸς ἐρᾶν ἔμαθες.
C’era la poggia, era notte e, terza pena d’amore,
il vino: Borea soffiava gelido e io da solo.
Ma il bel Mosco prevaleva in tutto.
– Oh tu possa vagare così
senza meta e non trovare a una porta la pace.
Di rimando urlai fradicio:
– Fin quando Zeus?
Taci, caro Zeus, anche tu sai cos’è l’amore.
Traduzione di Francesco Gulic