Luciano Benini (Italia) – espa/ita

Bozza automatica 36
 
 
I tuoi piedi nudi
 
Sarò lo stelo e il tuo fiore,
la rugiada che insieme alla terra
ti bagna e nutre. Sarò forte e gentile
come una preghiera all’alba,
la brezza che arriva fin qui sul balcone,
quella che lasci entrare per sentire il fresco.
Sarò la tua vista, i tuoi piedi nudi,
le labbra per baciare, per cantare e ridere.
Il cielo nuvoloso o sereno
che scivola il nastro dei giorni,
i passi lenti e le scarpe adatte
che metterai, anche se all’inizio
forse saranno ancora dure. E il tuo cardigan leggero,
buono per tutte le stagioni. Sarò
sempre un figlio, una sottile, alta radice,
una foglia d’agosto. Sarò solo
più accorto o saggio e il tuo sentiero,
il tuo sentiero verde, madre, nella vecchiaia.
 
 
 
 
Tus pies desnudos
 
Seré el tallo y tu flor,
el roció que junto a la tierra
te moja y te nutre. Seré fuerte y amable
como una oración al amanecer,
la briza que llega hasta aquí en el balcón,
la que dejas entrar para sentir el fresco.
Seré tu vista, tus pies desnudos,
los labios para besar, para cantar y reír.
El cielo nublado o sereno
que desliza la cinta de los días,
los pasos lentos y los zapatos aptos
que te pondrás, aunque al comienzo
quizás sean duros todavía. Y tu cárdigan ligero,
bueno para todas las estaciones. Seré
siempre un hijo, una fina, y alta raíz,
una hoja de agosto. Seré solo
más atento o sabio y tu sendero,
tu sendero verde, madre, en la viejez.
 
 
Traduzione di Antonio Nazzaro